Sobre Tibi

 

     A continuació es descriu a Tibi, en un text extret del diccionari de Pascual Madoc, editat a Madrid en l'any 1740 (traduït al valencià).
     " Tibi: Villa amb Ajuntament de la província d'Alacant, a 6 hores de la capital; partit Judicial de Xixona, a una hora i mitja de distància; pertany a la audiència territorial i diòcesi de València (30 hores de distància). Emplaçat en terreny muntanyós a l'esquerra de Castalla; la batren amb frecuència els vents de l'Est; el seu clima és fred i molt sa. Te 291 cases, la major part d'elles de 3 pisos; la de l'Ajuntament i la presó; un pòsit amb 24 cafissos de blat; escola de xics a la que concorren 40, dotada amb 1860 reials; altra de xiques assistida per 80 i 1000 reials de dotació; església parroquial de Santa Maria Magdalena, de primer ascens, servida per un rector i un vicari de provisió ordinària, i un beneficiat; una ermita a l'extrem de la població, baix la invocació de Santa Maria Magdalena; altra en el terme junt al Pantà, dedicada a la Divina pastora, de la que és patrona S.M. i contribueix amb 1500 reials per a la celebració de mises en dies festius, en benefici del pantaner, la seua família i heretats contigües; un oratori públic dedicat a Sant Tomàs de Villanueva en la partida anomenada Meclí; altre particular en l'heretat de Terol, i un cementeri, situat en un cabés, que no perjudica a la salubritat.

.
Glorieta.jpg (42631 bytes)
La glorieta, Tibi
.
     Els veins es sorteixen per als seus usos de 3 fonts que hi ha en la població, prou abundants i de bones aigües. Confirma el terme pel nort amb el de Castalla; Est amb Xixona; sud amb Sant Vicent del Raspeig, i Oest amb Agost; la seua extensió de Nort a Sud és de 3 hores i mitja i 4 d'Est a Oest; en el seu radi comprén 4 caserius anomenats, la Algarroba, Ronesa, Meclí i Torroselles, amb corrals per a tancar bestiar; 65 heretats escampades per tot ell; les dues muntanyes anomenat l'un el Maigmó, i l'altre, l'Alt de la Penya, que forma serralada amb les d'Ibi i Carrasqueta de Xixona; dues pedreres de pedra regular. I per últim a la distància d'una hora i mitja al Sud de la població, es troba el notable Pantà de Tibi, l'extensa descripció del qual, queda feta en l'article d'Alacant. El terreny és muntanyós de mitjana calitat, regat en part per les aigues del Riu Castalla, i per una bassa que hi ha en l'extrem de la població que rega les hortes contigües a la mateixa de uns vint-i-nou jornals. Els camins són carreters i de ferradura en mal estat, que condueixen a Villena, Iecla, carretera de Madrid, Ibi, Alcoi, Agost, Monfort, Xixona i Busot. El correu s'arreplega de Xixona per un encarregat dues vegades a la semana. Producció: blat, sivà, sègol, panís, vi, oli, i ametles: manté bestiat de llana i mular, i hi ha cacera de conills, llebres i perdius. Indústria: la agrícola, tres molins fariners, quatre d'oli, tres fàbriques de paper i quatre teixidors de llenços comuns. Població: quatrecents cinquanta veins. 1571 ànimes. Capacitat de producció: 5,818,667 reials. Impostos: 253,300 reials. Contribució: 32,876 reials de "vellón"".